Vés al contingut principal

A qui va dirigit?

CREAS és un espai obert a la població infantojuvenil. Potenciem les habilitats comunicatives, cognitives, manipulatives, emocionals i sensorials necessàries per al bon desenvolupament del xiquet o la xiqueta, i també treballem les possibles dificultats que puguen repercutir en la seua vida diària.

Trastorns del neurodesenvolupament

Alteracions o retards en el desenvolupament de funcions vinculades a la maduració del sistema nerviós central, que s'inicien en la infància i segueixen un curs evolutiu estable.

Signes d'alarma:

  • Sordesa aparent
  • Falta de resposta quan se'l crida o se li donen indicacions
  • Tendeix a no mirar als ulls
  • No fa joc simbòlic o de ficció: no representa, amb objectes o sense, situacions, accions…
  • Sembla que no comprén o que només comprén selectivament el que li interessa
  • Presenta jocs repetitius, rituals d'ordenar
  • Es resisteix als canvis de roba, alimentació, itineraris o situacions
  • S'altera molt en situacions inesperades o que no anticipa.
  • Tendeix a veure repetidament les mateixes pel·lícules
  • Té rebequeries en situacions de canvi
  • Tendeix a ignorar completament els xiquets i les xiquetes de la seua edat i no hi juga.
  • No assenyala amb el dit per a demanar, sinó que demana coses, situacions o accions portant de la mà.
  • No sol ser ell o ella qui inicia la interacció amb les persones adultes
  • No té llenguatge o, si en té, l'utilitza de manera ecolàlica o poc funcional.

La discapacitat intel·lectual (trastorn del desenvolupament intel·lectual) és un trastorn que comença durant el període de desenvolupament i que inclou limitacions del funcionament intel·lectual i també del comportament adaptatiu en els aspectes conceptual, social i pràctic.

Es diagnostica quan un xiquet o una xiqueta no assoleix les fites de desenvolupament esperades en diversos camps del funcionament intel·lectual, i s'aplica a persones en què no es pot dur a terme una valoració sistemàtica del funcionament intel·lectual, incloent-hi xiquets i xiquetes massa menuts per a participar en les proves estandarditzades.

Dificultats persistents en l'adquisició i l'ús del llenguatge en qualsevol de les seues modalitats (és a dir, parlat, escrit, llengua de signes o un altre) a causa de deficiències de la comprensió o la producció. Entre aquests trastorns es troben el TEL, la quequesa, el retard del llenguatge, etc.

Patró persistent d'inatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat que afecta directament les activitats socials i acadèmiques i el desenvolupament. Signes d'alerta:

  • Manifesta aquestes conductes, o algunes, de manera desproporcionada en comparació amb altres xiquets i xiquetes de la seua edat i respecte al seu grau de desenvolupament.
    Està present des d'una edat primerenca (abans dels 12 anys).
    Afecta almenys dos ambients diferents de la vida del xiquet o la xiqueta: escolar, social i/o familiar.
    Deteriora significativament la seua qualitat de vida.
    No és causat per un problema mèdic, tòxic o un altre problema psiquiàtric.

El TDAH té tres símptomes principals:

Inatenció:

  • Té dificultat per a mantindre l'atenció durant un temps prolongat.
  • No para atenció als detalls.
  • Té dificultats per a acabar les tasques.
  • Li costa escoltar i seguir ordres i instruccions.
  • És desorganitzat en les tasques i activitats.
  • Sol perdre o oblidar objectes.
  • Es distrau amb facilitat.
  • No acaba el que comença.
  • Evita les activitats que requereixen un nivell d'atenció sostingut.
  • Canvia sovint de conversa.
  • Té dificultats per a seguir les normes o els detalls dels jocs.

Hiperactivitat:

  • Es mou en moments en què no és adequat.
  • Li costa estar quiet quan cal.
  • Parla en excés.
  • Fa sorolls constantment, fins i tot en activitats tranquil·les.
  • Té dificultat per a relaxar-se.
  • Canvia d'activitat sense acabar-ne cap.
  • Li falta constància.

Impulsivitat:

  • És impacient.
  • Té problemes per a esperar el seu torn.
  • No pensa abans d'actuar.
  • Interromp constantment els altres.
  • Té respostes prepotents: espontànies i dominants.
  • Tendeix a «toquejar-ho» tot.
  • Sol tindre conflictes amb les persones adultes.

Grup heterogeni de trastorns que es manifesten per dificultats significatives en l'adquisició i l'ús de l'escolta, la parla, la lectura, l'escriptura, el raonament o les habilitats matemàtiques. Encara que les dificultats d'aprenentatge poden coexistir amb altres condicions incapacitants, no són el resultat directe d'aquestes condicions o influències.

Les dificultats d'aprenentatge sorgeixen quan el xiquet o la xiqueta troba problemes o complicacions a l'hora de comprendre allò que se li ensenya, i també per a assimilar-ho com un coneixement nou i permanent. S'associen a una de les causes més freqüents del baix rendiment i el fracàs escolar; per tant, fer una bona prevenció i detecció ens permetrà avaluar i saber com hem d'intervindre per a evitar futurs trastorns emocionals.

  • Dificultats en la lectura (dislèxia): es caracteritza per problemes en el reconeixement de paraules de manera precisa o fluida, per lletrejar malament i per una capacitat ortogràfica escassa.
  • Dificultats en l'expressió escrita (disgrafia i/o disortografia): La disgrafia s'entén com el retard en el desenvolupament i l'aprenentatge de l'escriptura, concretament en la recuperació de la forma de les lletres i les paraules. Aquesta dificultat es manifesta, sobretot, en l'escriptura lliure, el dictat i la còpia. La disortografia es pot definir com un problema no específic que sovint troba l'alumnat per a aprendre l'ortografia, sense que n'afecte el traçat o la grafia.
  • Dificultats en les matemàtiques (discalcúlia): es caracteritza per problemes de processament de la informació numèrica, d'aprenentatge de les operacions aritmètiques i de càlcul correcte o fluid.

Problemes emocionals i/o de conducta

Els problemes emocionals i/o de conducta acompanyen una idea o situació i es mantenen durant un temps. És un estat, una manera d'estar o romandre, que expressa matisos afectius i la duració del qual és prolongada.

Quan observem la part més emocional, ens podem trobar un xiquet o una xiqueta que:

  • Tinga dificultat per a aprendre i això no es puga explicar per un coeficient intel·lectual baix o per problemes sensorials o de salut.
  • Li coste formar o mantindre relacions interpersonals amb els seus iguals.
  • De vegades presente un comportament o sentiments inapropiats en circumstàncies normals.
  • Manifeste un estat general de descontentament o tristesa o, al contrari, un estat més irritable o enfadat.
  • Disminució de la motivació per un rendiment acadèmic baix.
  • Problemes emocionals derivats de la falta d'autocontrol.

Tots els xiquets i les xiquetes es porten malament de vegades. I alguns poden tindre problemes de comportament temporals a causa de l'estrés. Per exemple, el naixement d'un germanet o una germaneta, un divorci o la mort d'un membre de la família pot fer que el xiquet o la xiqueta es porte malament. També hi ha trastorns de la conducta que són més greus i comprenen un patró de conductes hostil, agressiu o pertorbador que no és apropiat per a l'edat del xiquet o la xiqueta.

Els signes d'alerta poden incloure:

  • Fer mal o amenaçar altres persones, animals de companyia o a si mateix.
  • Danyar o destruir les pertinences d'altres persones.
  • Mentir o robar.
  • No tindre un bon rendiment escolar, faltar a l'escola.
  • Començar a fumar, beure o consumir drogues prematurament.
  • Activitat sexual prematura.
  • Rebequeries i discussions freqüents.
  • Hostilitat constant cap a les figures d'autoritat.

Alteracions en l'autonomia i la participació del xiquet o la xiqueta en les ocupacions diàries

  • Dificultats en les àrees d'autonomia personal.
  • Problemes d'alimentació.
  • Alteracions en el desenvolupament del llenguatge.
  • Alteracions de la son i la vigília.
  • Problemes de control d'esfínters.
  • Alteracions en el joc i la participació social.
  • Dificultats motores i oromotores.
  • Alteracions de la praxi.

Trastorns del processament sensorial (TPS)

Alguns dels signes d'alerta d'un possible trastorn del processament sensorial (TPS):

El meu fill o filla, o el xiquet o la xiqueta:

  • Està en moviment constant.
  • Té problemes per a menjar o és molt selectiu amb els aliments.
  • Té problemes per a agafar la son o per a dormir-se.
  • Està extremadament irritable a l'hora de vestir-se; sembla incòmode amb la roba.
  • Té dificultat per a aprendre a anar al bany.
  • És massa sensible a l'estimulació, reacciona de manera exagerada o no li agrada el tacte, el soroll, les olors, etc.
  • Es resisteix a les abraçades.
  • Sembla que tarda a gatejar, posar-se dret, caminar o córrer.
  • Sembla feble, es desploma en asseure's o posar-se dret; prefereix activitats sedentàries.
  • Té dificultats per a aprendre i/o evita fer tasques de motricitat fina, com usar llapis de colors i retallar.
  • Es distrau fàcilment a l'aula, sovint fora del seu seient, inquiet.
  • Sembla que no sap ben bé com moure el cos en l'espai, és maldestre.
  • Té canvis d'humor sobtats i rebequeries inesperades.
  • Té dificultat per a canviar l'atenció d'un objecte o activitat a un altre.